27/10/06 19:00 · En una estructura circumferencial del temps, al centre tot s’atura (Sueños de Einstein). Hauria de ser així quan hi ha una discussió o un punt d’inflexió, una decisió que marcarà la teva vida. Com els personatges d’aquell Merrily We Roll Along, en aquelles diapositives on es canvia d’escena, on l’autor decideix que hi ha un abans i un després, si haguessin pensat en què el temps era un cercle i haguessin decidit anar al centre d’aquest temps, ho haguessin pogut aturar tot. Hauria de ser al revés, no apartar-te tu del temps que transita amb “normalitat”, sinó poder portar la situació a aquest punt central i distanciar-te’n el màxim possible, deixar que quedés aturada per veure-la amb la perspectiva de tot el que pot passar, barrejar-ho amb aquest univers paral·lel on passen les coses que no hem decidit, després tornar, envellits però amb les idees clares a aquell punt, decidir; però no de nou, sinó per primera vegada amb la saviesa de l’equívoc. 27/10/06 19:05. Il·lustració: Susana Bonet