Autocidi

6/11/06 21:49 Cada vegada hi ha més espai entre una visita i una altra. Tampoc és que hagi passat tant de temps. No hem estat anys veient-nos, trobant-nos a hores intempestives de la nit o regatejant minuts a la feina per arribar més tard al matí. No ha estat una d’aquestes relacions intenses on, després d’una setmana, tot s’esmorteeix. No. Ha sigut breu, poc intens, decebedor. El pitjor de tot plegat és la constància que jo he estat el culpable de tot. Jo he creuat les mans, he caminat cap a una altra porta, he entrat sense pensar-ho a prendre un cafè oblidant la nostra cita. Aquesta és la tristesa de l’escriptor que mai seré. Saber que la idea espera, en algun punt de l’únivers que ja no construiré, deixar-la passar; ni tan sols això, no acostar-s’hi, no fer-li ni una furtiva mirada. Vençut per mi mateix. Un autocidi.