Al centre de la meva excusa

Podria ser que el gran problema de l’escriptor fos escriure? Josep Maria Espinàs diu que s’ha de fer cada dia, que un escriptor és abans que res el que escriu. Sembla evident. Com a mínim fins al dia en què te n’adones que els mesos han passat, que fa dos estius que vas escriure aquell últim relat i que la teva gran excusa és el temps. Si fem cas d’aquells Somnis d’Einstein que ens presentava Alan Lightman ara mateix podríem estar al centre d’una nova tipologia de temps on tot s’atura. Si decidim allunyar-nos-en, el compàs del rellotge recuperarà el seu ritme; si decidim quedar-nos-hi, podrem llegir tranquil·lament aquestes línies. El meu problema com a escriptor és escriure. Dic que no tinc temps. Així que em disposo a desplaçar-me fins al centre mateix de la meva excusa per aturar-me durant cinc minuts cada dia, només cinc minuts per escriure alguna cosa. Podré? Il·lustració: M.C. Escher