Tecnoaïllament

15/11/06 21:35 A les portes no hi ha panys i les aixetes són estàtiques. Milers de petits ordenadors es reparteixen per la casa mentre ell ha deixat de pensar en les quotidianitats. El món ha esdevingut inquietantment còmode per a ell. No entén que la resta d’habitants d’aquella estúpida ciutat encara actui com si la ciència no hagués evolucionat. Mira el seu Aibo i es pregunta quan tardarà a ensenyar-li a parlar. Fa mesos que no surt de casa: el supermercat, el menjar, les revistes, les pel·lícules, la música... tot pot aconseguir-ho parlant a una màquina. Ara espera el moment de l’operació. Sap que tard o d’hora el seu cos també haurà de rendir-se davant l’evidència tecnològica. 15/11/06 21:38