Desaparèixer

Avui he sentit la tristesa de desaparèixer, o millor dit, de deixar poques pistes. En la recerca d'una persona ja morta, he descobert la fragilitat de la memòria. Potser podré aconseguir saber on va viure, on va treballar i com era la seva feina. Però per què va fer-ho així tot plegat i no d'una altra manera? Què la va empènyer a moure's d'un país a un altre? Per què tanta solitud? I en canvi alguns reconeixements, verbals, de les poques persones que queden en vida i la van conèixer. He sentit tristesa, de no trobar més empremtes de la seva persona, un cabell màgic amb un DNA impossible on es resolguessin tots els misteris. El CSI de la personalitat. Resoldré amb el que he après i intentaré, en la mesura que em sigui possible, deixar per escrit tot allò que consideri trascendent, no per la memòria de la meva persona, sinó d'aquelles que val la pena que algun dia, si algú com jo comença a estirar fils d'ariadna, pugui arribar a un laberint amb més llums del que jo m'estic trobant.