En joc (1)

El jugador convidat està nerviós. La suor s'escorre sense massa remei per sobre el seu perfil, el miris per on el miris, la línia del seu propi horitzó es defineix en petites gotes d'aigua, àcid urocànic i electròlits. Ell no ho sap, és clar, només sent aquell inquietant formigueig que delata cada una de les jugades que es pugui disposar a fer. Portava mesos intentant entrar en aquella partida, deambulant bars obscurs, on la sola de la sabata no acaba mai de desenganxar-se del terra. A les barres, allargava el whisky fins fer creure que es multiplicava, que era bevedor incansable. Parlava amb totes les prostitutes que podia, les acompanyava a algun carreró i tornava havent pagat un silenci que fes parlar als altres. Una creació. Setmanes i més setmanes només per sentir aquella suor que ara relliscava sense compassió per damunt de les seves galtes gruixudes. Podia sentir l'alè del seu contrincant, àcid i dolç al mateix temps, en aquell regust de l'alcohol quotidià, de la copa diària. El tuf dels cigars era perfum al costat de la fortor que desprenien els cossos, inclòs el seu, i que podia sentir que es barrejava al final dels seus llavis i li entrava gola avall quan engollia saliva. Al final, tot es barrejava a l'estómag: la por, l'excitació, el desig, la il·lusió i el terror de saber que ja estava a la partida, que havia aconseguit un lloc en un dels racons més privilegiats de la memòria. Ara només calia saber veure qui tenia la carta marcada, perquè era conscient que, tard o d'hora, algú en faria servei. Mentrestant, les primeres gotes de suor ja eren fredes i arribaven al coll groguenc de la camisa.