miércoles 6 de diciembre de 2006
L'espai buit del circuït
En una placa de vidre preparada al laboratori s'hi inscriu un minúscul circuït elèctric interromput només per la forma del bacteri. En submergir-se aquesta placa a l'aigua d'un riu, podem saber si el bacteri en qüestió es troba en el seu interior per l'existència o no de contacte. Si el bacteri s'adhereix a la forma prefabricada enmig del circuït, passarà la corrent. Els espais buits són més importants que el circuït en ell mateix. Aquella forma construïda amb nanotecnologia pot descobrir en segons estudis que a vegades mereixen d'unes infraestructures impossibles per a algunes butxaques. Sembla que tot sigui llum, sembla que s'obre la finestra d'una casa enorme on, precisament perquè encara està buida, s'hi puguin col·locar tots els mobles possibles. Quan el buit es fa important, només llavors, podem entendre la importància de deixar-nos de fixar en allò que aparentment existeix, per fer-ho, precisament, en allò que ni tan sols havíem pensat que podríem observar. Genial. Ara bé, si aquest mateix espai buit és el que noto entre tu i jo, de què l'omplo? Per què observo que no hi ha res i, tanmateix, insisteixo en creure que en algun moment, algun impuls elèctric farà que tot prengui vida? Quin bacteri connectarà el circuït?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentarios:
Per arribar a descobrir el "sexappeal" de la ciència, tenim dues opcions: intentant entendre-la autodidàcticament (amb el risc de no trobar el sexappeal per enlloc), o fent que algú te l'expliqui en cristià.
Si, a més, tu hi poses una mica de curiositat, la segona opció es converteix en la millor.
Fa 10 anys, per mi, la paraula ciència era el mateix que parlar de conceptes incomprensibles i avorrrits reservats a 4 cervells privilegiats. Però resulta que vaig conèxier algú que sabia parlar en cristià.
Fa 10 anys, si em diuen que acabaré prenent partit en una convresa sobre els avenços tecnològics i científics, sobre la ètica que amaguen, o defensant el poder dels transgèncis, hagués rigut la broma.
Avui m'encanta.
Desperta i satisfà la meva curiositat.
Tins el privilegi de conèixer algú que parla cristià i em convenç que la ciència és molt més que atractiva.
Perquè de fet, per què intentar entendre el conte pel nostre compte si tenim algú que ens el llegeix en veu alta, en el nostre idioma i amb tanta gràcia?
Mentre aquesta persona no perdi mai la seva curiositat, jo continuaré alimentant la meva.
Me n'aprofito, sí. Però és que seria pecat no aprofitar el talent de les amistats.
Nanorecords,
Boo
Publicar un comentario en la entrada