Se sent incòmode en la mateixa butaca on ha reposat tantes vegades. El seu cos, gairebé abatut després de dos infarts, ja no encaixa a la perfecció com ho ha fet les passades tardes dels últims deu anys, des de que es va jubilar. El coixí s'ha tornat incòmode de la nit al dia i les orelles que abans li acaronaven el son, ara semblen disposades a torturar el seu fràgil coll. Les cames creuades ara, descreuades després; els braços de la butaca recolzant els seus, embolcallant més tard la flonja panxa; inclinant el cos, primer, posant la columna ben recta -tot el que es pot!- més tard... no hi ha manera. La butaca és la mateixa que fa cinquanta anys. La mateixa on va abraçar el seu fill i després el seu nét per primera vegada. Aquella on va enfonsar-se amb els fracassos per rendir-se després a la glòria dels èxits. Exactament la mateixa des de la qual ha mirat tantes vegades el quadre de la seva estimada Madame, que avui resta amagat de tot observador. Recorda la por que va sentir quan es va fer ressó de la seva existència i com, evidentment des de la seva butaca, va haver d'atendre els incontables periodistes que assatjaven la llar. Volien saber coses de la seva apreciada Madame, però sobretot volien observar aquella meravella que havia acompanyat les seves hores més perdudes, santuari on pensava passar els últims dies. De cop i volta, la intimitat amb la qual havia decidit protegir un cor francament sotragat, s'havia esbocinat en mil peces que no sabia com tornar a recuperar. La por havia teixit una teraninya enganxosa d'on no es veia capaç d'escapar si no era amb un sacrifici. Com aquells que, hipnotitzats, obren els ulls i creuen estar nus davant la multitud, ell havia trobat en la trampa del temor la seva única vestimenta, una tela de seda negra i compacta que ja no li deixava veure amb claredat aquella imatge que adorava. I ara? Ara només resta el buit a la paret d'allò que en altres temps va ser l'esguard de cada dia. És indiscutible -i els seus ossos ho proclamen en mil queixes- que la taca blanca, reserva perfecte de la pintora, es torna incòmode. Es miri des d'on es miri.
