L'espai buit del circuït

En una placa de vidre preparada al laboratori s'hi inscriu un minúscul circuït elèctric interromput només per la forma del bacteri. En submergir-se aquesta placa a l'aigua d'un riu, podem saber si el bacteri en qüestió es troba en el seu interior per l'existència o no de contacte. Si el bacteri s'adhereix a la forma prefabricada enmig del circuït, passarà la corrent. Els espais buits són més importants que el circuït en ell mateix. Aquella forma construïda amb nanotecnologia pot descobrir en segons estudis que a vegades mereixen d'unes infraestructures impossibles per a algunes butxaques. Sembla que tot sigui llum, sembla que s'obre la finestra d'una casa enorme on, precisament perquè encara està buida, s'hi puguin col·locar tots els mobles possibles. Quan el buit es fa important, només llavors, podem entendre la importància de deixar-nos de fixar en allò que aparentment existeix, per fer-ho, precisament, en allò que ni tan sols havíem pensat que podríem observar. Genial. Ara bé, si aquest mateix espai buit és el que noto entre tu i jo, de què l'omplo? Per què observo que no hi ha res i, tanmateix, insisteixo en creure que en algun moment, algun impuls elèctric farà que tot prengui vida? Quin bacteri connectarà el circuït?